En l’anterior post parlàvem de l’auto sabotatge i ens preguntàvem que podíem fer per evitar-lo.
Anem a veure que ens pot ajudar a assolir els objectius que ens proposem.
Hem de detectar quines necessitats ocultes tenim per satisfer o quines creences ens estan limitant. Ambdues (necessitats i creences) tenen una intenció positiva, o sigui, hi son per ajudar-nos en alguna cosa, si bé ho fan mitjançant conductes que resulten poc adequades.
Una vegada les hàgim reconegut i acceptat com a nostres, les podrem satisfer amb comportaments més adients a l’objectiu que volem assolir.
I com les podem reconèixer? Sobre tot prestant atenció al nostre diàleg intern. Que m’estic dient quan faig aquestes conductes que m’allunyen del meu objectiu? Que em puc dir que m’hi apropi? Aquest canvi de diàleg pot ser molt poderós!!!
Hem de ser persistents. Segur que en el camí cap a l’assoliment de la nostra meta hi haurà moments de desànim, però si hem formulat bé l’objectiu i realment ens importa, podrem imaginar com ens sentirem quan hi hàgim arribat, i anticipar aquesta sensació de plenitud per haver aconseguit allò que ens havíem proposat ens servirà de motivació.
Com en la majoria de coses, cal entrenar-nos, i així veurem com cada vegada ens serà més fàcil assolir les nostres metes.